Una lluita humana

"Permeti'ns parlar, encara que mostrem tots els nostre defectes i debilitats: perquè ser conscient d'ells i no amagar-ho és un senyal de fortalesa"
Hermann Melville


Amb ells he guanyat molt. Però també he perdut coses. I persones.Sobretot m'han robat part del meu temps per lluitar per aconseguir una glòria efímera que dura el que triga una carícia en adentrar-se al mar amb la brisa un vespre de setembre al Balcó del Mediterrani. Com a tot casteller, els castells m'han fet patir i m'han donat motius per cridar d'alegria. He plorat i m'he resignat -com tothom- si les coses no anàven com jo esperava... he conegut ciutats i places... anècdotes meravelloses de moltes diades -i d'altres no tant-. I un bon grapat de persones que han esdevingut quelcom amics. 

M'he equivocat mil i una vegades. M'he precipitat i les meves il·lusions han vençut de vegades el seny.  Però cada dimarts i cada divendres tinc una oportunitat per complir somnis. Per lluitar perquè una il·lusió es faci realitat. Per tenir dins meu aquella glòria efímera de la que parlo i tant m'agrada aconseguir amb els meus companys de colla.

Per tocar el cel amb els peus a terra. Així de simple. Així de fàcil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva, però amb seny: els insults o les faltes de respecte no estan permeses... ah! gràcies pel teu comentari!