Aquest treball es una breu adaptació d'un que vaig realitzar sobre la influència de les xarxes socials i la intel·ligència emocional en el comportament de les persones en la seva vida diària. Espero ser concís i clarificador en aquesta entrada.
No és desgavellat pensar que una plaça, en diverses actuacions, quan et dóna tant la puguis posar un mot associat als records, a les sensacions, per l'historial que porten al darrere: l'experiència viscuda, de quina colla ve fer tal castell tal any, de què vam fer l'any nosequantos...
No és desgavellat pensar que una plaça, en diverses actuacions, quan et dóna tant la puguis posar un mot associat als records, a les sensacions, per l'historial que porten al darrere: l'experiència viscuda, de quina colla ve fer tal castell tal any, de què vam fer l'any nosequantos...
Reprenc el que parlava l'altre dia: s'ha de saber valorar la força dels records com un incentiu, com un element motivador i com una part enriquidora del present d'un casteller. Fer un gran castell o realitzar una gran diada estarà sempre en la retina d'un i el recordar les vivències, sentir de nou el castell si penses en ell és una cosa inamovible de la memòria d'un casteller. Per exemple; si penso en la Plaça de la Font, castells con el 5 de 9 amb folre, 9 de 8, el meu primer castell de 9 carregat o els primers 4 de 8 amb el pilar i 4 de 9 amb folre que hi vaig fer els tinc al cap. S'ha de veure el passat amb la perspectiva que va suposar l'esforç a l'assaig per aconseguir aquelles fites, com a leivmotiv per a un mateix per tornar a aconseguir-los. S'ha de valorar i estimar el que s'ha aconseguit i pensar en fer-ho de nou. Mostrar ganes de més, en definitiva dues paraules: ambició i seny.
Els castells tenen un condicionant mental, a banda del seu condicionant físic, l'assaig general -esforç necessari i que agrada als que ho practiquen-. Aquest té una càrrega molt forta en el que respecta la vertent emocional d'un mateix. La preparació física i la mental van agafades de la mà: si els assajos van bé, l'ànim general del casteller -dins de l'entorn d'assaig- augmenta, per exemple. Petits detalls a simple vista, com que diguin el teu nom abans d'una prova en l'assaig pot fer que s'agafi confiança i responsabilitat, s'adquireixi un càrrec de consciència de grup evitant els "a mi no m'han cantat, ja em posaré per aquí" o el "no m'he sentit" que a vegades s'escolten. A banda, hi tenim la part personal, la que ha d'adquirir i treballar cada persona de forma individual: la responsabilitat, la confiança en un mateix -aquí entra l'esforç, el sofriment, l'ambició...- i sobretot el ser conscient de que s'és part d'un col·lectiu en el qual s'intenta aconseguir un objectiu: fer castells el més alts possibles.
Jo no parlo de com s'han d'aconseguir els castells -ni vull ni ho desitjo- però opino de com podria ser una mentalitat efectiva alhora de fer castells. Les grans xarxes socials -en aquest cas, una colla castellera- tenen un poder decisiu en el comportament individual. Per això s'han d'aconseguir potenciar les corrents de pensament positives i argumentades amb fets: un bon assaig, acabem amb una actitud positiva -alegria- però conscients de que encara queda molta pedra per picar.
Les persones, en definitiva, em d'estar preparades per aconseguir una fita no solament en un punt de vista merament individual; també col·lectiu. I això costa molt ja que cadascun ha de prendre importància del seu paper i del rendiment per aconseguir la fita proposada. Si s'aconsegueix i es treballa amb una rúbrica en forma de resultats la feina i el treball que s'ha aconseguit es valora d'una forma més plena i més duradera.
Foto: http://fetatarragona.com (La Vanguardia)
Els castells tenen un condicionant mental, a banda del seu condicionant físic, l'assaig general -esforç necessari i que agrada als que ho practiquen-. Aquest té una càrrega molt forta en el que respecta la vertent emocional d'un mateix. La preparació física i la mental van agafades de la mà: si els assajos van bé, l'ànim general del casteller -dins de l'entorn d'assaig- augmenta, per exemple. Petits detalls a simple vista, com que diguin el teu nom abans d'una prova en l'assaig pot fer que s'agafi confiança i responsabilitat, s'adquireixi un càrrec de consciència de grup evitant els "a mi no m'han cantat, ja em posaré per aquí" o el "no m'he sentit" que a vegades s'escolten. A banda, hi tenim la part personal, la que ha d'adquirir i treballar cada persona de forma individual: la responsabilitat, la confiança en un mateix -aquí entra l'esforç, el sofriment, l'ambició...- i sobretot el ser conscient de que s'és part d'un col·lectiu en el qual s'intenta aconseguir un objectiu: fer castells el més alts possibles.
Jo no parlo de com s'han d'aconseguir els castells -ni vull ni ho desitjo- però opino de com podria ser una mentalitat efectiva alhora de fer castells. Les grans xarxes socials -en aquest cas, una colla castellera- tenen un poder decisiu en el comportament individual. Per això s'han d'aconseguir potenciar les corrents de pensament positives i argumentades amb fets: un bon assaig, acabem amb una actitud positiva -alegria- però conscients de que encara queda molta pedra per picar.
Les persones, en definitiva, em d'estar preparades per aconseguir una fita no solament en un punt de vista merament individual; també col·lectiu. I això costa molt ja que cadascun ha de prendre importància del seu paper i del rendiment per aconseguir la fita proposada. Si s'aconsegueix i es treballa amb una rúbrica en forma de resultats la feina i el treball que s'ha aconseguit es valora d'una forma més plena i més duradera.
Foto: http://fetatarragona.com (La Vanguardia)
