#02: Sant Jordi: de roses, llibres, castells...

"Un ha de ser sempre una mica improbable"
Oscar Wilde

Vagi per endavant que he complert la tradició de regalar les roses. Una, per a la meva mare, per descomptat. Indiscutible i innegociable. Una altre per a una noia. A aquesta xicota li feia il·lusió rebre una de les meves mans; i a mi em feia gràcia regalar-li. Ara de la segona part de la tradició (el llibre) m'he quedat sense paraules: "Poemas sociales, de guerra y de muerte" de Miguel Hernández, un clàssic del que alguns versos encara son vigents avui dia...

L'altre, la tercera, la més forta, per tu àvia...

Pels haters de Sant Valentí aquest és el nostre dia: es passeja per la Rambla entre les paradetes, agafat de la mà de la parella -qui tingui-. Dia de comprar la rosa i el llibre. També, per desgràcia, es dia d'ensopegar amb polítics que van de carrer de cara al poble -una vegada a l'any no fa mal, oi Alejandro?-, i també d'adonar-se amb simpàtica ironia que la catalanitat de generacions potser va ser mostrada al món mondial amb una quantitat brutal de Jordis -i Jordines- en comparació d'altres noms igual de catalans. Com Xavier, sense anar mes lluny...

Castellerament parlant és un dels dies més bonics per fer castells. La gent sembla que ensopegui amb ells a meitat del seu passeig sorpresos de veure com unes construccions humanes creixen al seus peus fins alçar-se cap a les copes -pelades- dels arbres de la Rambla Nova, fet que provoca que acabin detenint-se a veure l'actuació. El sol comença a marxar sobre les vuit i poc després dels primers banys de sol aprofitats per la majoría -calor primaveral, vaja,- malgrat la brisa que barrejava mediterràniament els cabells de la gent... i que acompanyava de forma oficiosa l'inici de la temporada castellera a Tarragona malgrat les colles portin alguna diada ja al sac. Tarda d'estrenes aquest any: 3/8 i 4/8 i un altre 5/7, tots del tirón. A les 20:33 de la tarda, si el rellotge del mòbil no falla, hem acabat els nostres castells -la diada es fa a l'antiga; es a dir, totes les colles alcen alhora els seus castells, tenint un màxim de 45 minuts per acabar la seva actuació- i ja esperàvem per realitzar els pilars de comiat.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/8, 4/8, 5/7, pilar de 5, dos pilars de 4.
Xiquets de Tarragona: 2/7, 4/8, 7/7, dos pilars de 5.
Colla Cast. de Sant Pere i Sant Pau: 2/6, 3/7, 4/7, pilar de 5.
Xiquets del Serrallo: 2/6, intent desmuntat de 3/7, 3/7, 4/6, pilar de 5.

El final del dia s'apropa; sent és el mateix cada any: gent que busca una ganga a darrera hora a les parades de les llibreries, s'apuren les roses i les mirades còmplices de parelles i amors queden penjades de manera fugaç al Balcó del Mediterrani tot baixant a poc a poc el precipici mentre el Sol va caient.

Quarts d'onze de la nit. Demà clase. Refresca una mica, tancaré la finestra...

Bona nit i tapa't

PD: La xicota... doncs tenia pressa. Ha d'arribar a casa i ha de posar la rosa en aigua. Anava amb dues vides per davant i no va perdre l'últim tren. Seguirem informant.