Mai m'he preguntat quin és el valor que se li pot donar a l'esforç, la dedicació, a la paciència i la tenacitat amb el qual treballem als assajos. Quina és la seva fórmula matemàtica, aquella que pot etiquetar amb un preu una camisa, per a molts un tros de tela de color; per molts de nosaltres peró un símbol cultural, d'identitat, d'integració...
Hi ha una necessitat d'aconseguir suport econòmic privat? cada colla és un món i cadascuna es gestiona com millor pot. No se li ha de donar un cop de porta a aquesta via, però tampoc es pot assenyalar un símbol d'una activitat Patrimoni de la Humanitat a canvi d'uns calers perquè per a mi, la indumentària de qualsevol colla no té preu: penso que el que s'ha aconseguit a la plaça amb ella o assajant -si volem il·lustrar un altre exemple mes enllà que la camisa, quin preu té la faixa que ha aguantat la pressió, la força i el pes de quilos i quilos?- va més enllà del sentiment de la colla que pot estar a favor o no d'aquesta via... que s'apropa potser més al terreny personal, al pensament individual, als valors que li conferim a la camisa, vaja.
Vull pensar abans de donar aquest pas -que s'haurà de debatre, molt més del que ja s'ha fet- potser que pensem en explotar totes les vies possibles. Lògic que la camisa -element de la polèmica en la majoria dels casos- és la part més visible de la indumentària castellera, però també és la part més delicada. Estem al segle XXI i en una època de crisi econòmica hem de valorar el treure noves formes de finançament, originals: verkami, micromecenatge corporatiu... mètodes sotenibles i efectius de cara a aconseguir recursos econòmics a curt plaç. Formes de finançament de proximitat, que aconsegueixen amb una bona base i un projecte un sentiment de pertinença, d'arrel a un lloc, de participació, implicació social en definitiva. Mètodes que quan se'n vagin les vaques grosses encara perdurin.
És responsabilitat saber si, en l'exemple de la camisa, estem preparats per patir unes conseqüencies per rebre una determinada prestació econòmica. Fins a quin punt deixaríem escapar alguns d'aquests principis? Estem tots disposats a portar una marca a la nostra indumentària? Alguna cosa em diu que no tots pensem així.
Hi ha una necessitat d'aconseguir suport econòmic privat? cada colla és un món i cadascuna es gestiona com millor pot. No se li ha de donar un cop de porta a aquesta via, però tampoc es pot assenyalar un símbol d'una activitat Patrimoni de la Humanitat a canvi d'uns calers perquè per a mi, la indumentària de qualsevol colla no té preu: penso que el que s'ha aconseguit a la plaça amb ella o assajant -si volem il·lustrar un altre exemple mes enllà que la camisa, quin preu té la faixa que ha aguantat la pressió, la força i el pes de quilos i quilos?- va més enllà del sentiment de la colla que pot estar a favor o no d'aquesta via... que s'apropa potser més al terreny personal, al pensament individual, als valors que li conferim a la camisa, vaja.
Vull pensar abans de donar aquest pas -que s'haurà de debatre, molt més del que ja s'ha fet- potser que pensem en explotar totes les vies possibles. Lògic que la camisa -element de la polèmica en la majoria dels casos- és la part més visible de la indumentària castellera, però també és la part més delicada. Estem al segle XXI i en una època de crisi econòmica hem de valorar el treure noves formes de finançament, originals: verkami, micromecenatge corporatiu... mètodes sotenibles i efectius de cara a aconseguir recursos econòmics a curt plaç. Formes de finançament de proximitat, que aconsegueixen amb una bona base i un projecte un sentiment de pertinença, d'arrel a un lloc, de participació, implicació social en definitiva. Mètodes que quan se'n vagin les vaques grosses encara perdurin.
És responsabilitat saber si, en l'exemple de la camisa, estem preparats per patir unes conseqüencies per rebre una determinada prestació econòmica. Fins a quin punt deixaríem escapar alguns d'aquests principis? Estem tots disposats a portar una marca a la nostra indumentària? Alguna cosa em diu que no tots pensem així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teva, però amb seny: els insults o les faltes de respecte no estan permeses... ah! gràcies pel teu comentari!