Enxaneta

Enxaneta (sust.) 1: protagonista principal d'una historia castellera. 2: valent actor que culmina finet i pel mig un èxit colectiu. 

   - Família lèxica: canalla, pom de dalt.

Les seves aletes (aixecar la mà en senyal de victòria, qual guerrer que enlaira una bandera després de la conquesta) son un preuat segon en què tots els caçadors de moments -fotògrafs, càmeres de vídeo, instagramers- volen aconseguir costi el que costi.

Pinya

Pinya (sust.) 1: base de l'existència d'un castell. Amalgama de cossos concentrats i units entre si -amb silenci i ordre- preparats per sostenir amb impressionant solidesa una construcció humana. 2: unió i germanor.

"Fotre's una pinya": caure, en fi, d'una construcció castellera. Pot estar carregada d'ironia -no l'estructura, dic la ironia que ja sabem tots com va-

 Expressió no apta per cossos amb pells fines.

L'estrena

Gaveta: Calaix que hi ha en els escriptoris que serveix per guardar el que es vol tenir a mà. Moble que té un o varis d'aquestos calaixos.

Faixa: Tros de tela resistent i allargada que utilitzen els castellers per protegir la seva esquena, així com pot facilitar l'ascensió d'aquells castellers que han de pujar a la construcció.

Plasmar en paraules sentiments, sensacions, pensaments... que se subjecten a una camisa de la mateixa manera que ens abraça una faixa. Curiosament tot l'esmentat una mica abans d'aquestes paraules, tractaran del mateix en aquest petit moble: de castells que han viscut aquest parell de peces de tela. De tot el que els envolta. Aqui. 

Tenir un moble invisible on poder deixar les lletres de tot allò esmentat a l'altre paràgraf. Compartir-les. Somriure -qui sap?- al veure tants records des d'avui fins que ho deixi. 

Les paraules volen. Tot i que és més dificil que surtin volant si hi ha on subjectar-les. O on guardar-les; com és en aquest cas.