#03: El futur serà Jove

El millor del món son els nens
Fernando Pessoa

L'estona de desconnexió d'aquest dissabte a la tarda de principis de maig -repleta d'estudis, de treballs- ha sigut una breu escapada a la Rambla per participar a la diada de El futur es Jove, dissabte festa on des de ja fa uns anys fem protagonista a la ciutat -si no ho és ja- dels èxits de la colla. Un dia on els nens de s'apropen al món dels castells i on ens obrim a la Tarragona que ho ha donat tot per la Jove. 

Aquest any l'actuació ha estat en solitari -l'any passat tant Nois de la Torre com els Castellers de Terrassa van participar-hi-. Per cert: ni rastre de la calor de l'any passat, que ha afavorit que en una estona hagi cremat una miqueta d'estrès estudiantil repetint els castells de vuit bàsics i enlairant d'altres de set i mig amb un resultant productiu. Pentinant les branques dels arbres de la Rambla, un aire fresc que a la tornada cap a casa refredava una mica l'ambient. Per moments, breus, malgrat existents he tingut la sensació de que estàvem entrant a la tardor. Res més lluny de la realitat.

Després, et quedes amb les cares dels nens, amb la imatge de fer els castells davant d'ells, veient com un grup dels seus iguals toquen el cel provocant atenció, desig i de vegades -per què negar-ho- preocupació. Una barreja de sentiments que compartim amb ells els castellers quan preparem una construcció, encara que una d'aquelles tres paraules sempre quedi coixa en la nostra concentració... d'ells depèn el nostre futur: que siguem sent grans. Per això el futur serà seu: perquè sempre portaran a l'abast col·lectiu el cel, paradòjicament, encara que tinguem els peus al terre...

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 4 de 7 amb el pilar, 3 de 8, 5 de 7, 4 de 8, dos pilars de 5, quatre pilars de 4

#02: Sant Jordi: de roses, llibres, castells...

"Un ha de ser sempre una mica improbable"
Oscar Wilde

Vagi per endavant que he complert la tradició de regalar les roses. Una, per a la meva mare, per descomptat. Indiscutible i innegociable. Una altre per a una noia. A aquesta xicota li feia il·lusió rebre una de les meves mans; i a mi em feia gràcia regalar-li. Ara de la segona part de la tradició (el llibre) m'he quedat sense paraules: "Poemas sociales, de guerra y de muerte" de Miguel Hernández, un clàssic del que alguns versos encara son vigents avui dia...

L'altre, la tercera, la més forta, per tu àvia...

Pels haters de Sant Valentí aquest és el nostre dia: es passeja per la Rambla entre les paradetes, agafat de la mà de la parella -qui tingui-. Dia de comprar la rosa i el llibre. També, per desgràcia, es dia d'ensopegar amb polítics que van de carrer de cara al poble -una vegada a l'any no fa mal, oi Alejandro?-, i també d'adonar-se amb simpàtica ironia que la catalanitat de generacions potser va ser mostrada al món mondial amb una quantitat brutal de Jordis -i Jordines- en comparació d'altres noms igual de catalans. Com Xavier, sense anar mes lluny...

Castellerament parlant és un dels dies més bonics per fer castells. La gent sembla que ensopegui amb ells a meitat del seu passeig sorpresos de veure com unes construccions humanes creixen al seus peus fins alçar-se cap a les copes -pelades- dels arbres de la Rambla Nova, fet que provoca que acabin detenint-se a veure l'actuació. El sol comença a marxar sobre les vuit i poc després dels primers banys de sol aprofitats per la majoría -calor primaveral, vaja,- malgrat la brisa que barrejava mediterràniament els cabells de la gent... i que acompanyava de forma oficiosa l'inici de la temporada castellera a Tarragona malgrat les colles portin alguna diada ja al sac. Tarda d'estrenes aquest any: 3/8 i 4/8 i un altre 5/7, tots del tirón. A les 20:33 de la tarda, si el rellotge del mòbil no falla, hem acabat els nostres castells -la diada es fa a l'antiga; es a dir, totes les colles alcen alhora els seus castells, tenint un màxim de 45 minuts per acabar la seva actuació- i ja esperàvem per realitzar els pilars de comiat.

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3/8, 4/8, 5/7, pilar de 5, dos pilars de 4.
Xiquets de Tarragona: 2/7, 4/8, 7/7, dos pilars de 5.
Colla Cast. de Sant Pere i Sant Pau: 2/6, 3/7, 4/7, pilar de 5.
Xiquets del Serrallo: 2/6, intent desmuntat de 3/7, 3/7, 4/6, pilar de 5.

El final del dia s'apropa; sent és el mateix cada any: gent que busca una ganga a darrera hora a les parades de les llibreries, s'apuren les roses i les mirades còmplices de parelles i amors queden penjades de manera fugaç al Balcó del Mediterrani tot baixant a poc a poc el precipici mentre el Sol va caient.

Quarts d'onze de la nit. Demà clase. Refresca una mica, tancaré la finestra...

Bona nit i tapa't

PD: La xicota... doncs tenia pressa. Ha d'arribar a casa i ha de posar la rosa en aigua. Anava amb dues vides per davant i no va perdre l'últim tren. Seguirem informant.

#01: de padrins, castells i fideuà va la cosa...

No tots els dies s'apadrina a una colla nova. Normalment, tampoc se sol apadrinar a la colla que ha apadrinat a la teva; per la qual cosa el bateig casteller d'avui era una mica especial al batejar un retorn, ajudar a començar una nova etapa. Il·lusiona que s'enrecordin de tu els mateixos que et van acompanyar el primer dia. Els Brivalls tornen; i ens han convidat per acompanyar-los en la seva reentrè al Món Casteller. A la seva colla fillola. Curiosa aquesta casualitat que ens han brindat el pas dels anys de ser els seus padrins en aquesta etapa, tot un detall sens dubte.

D'estrenes, la meva primera diada de l'any superada. Denoto que la faixa no perd propietats després de sis mesos sense acoplar-se a les meves lumbars. Gairebé tampoc m'acordava del tacte de la camisa de mànigues enrotllades del company de davant, quan es munta la pinya. Recordar sensacions... com per exemple el so de la gralla després de tant de temps sense escoltar el toc de castells. Sorprèn. I el silenci. I els aplaudiments, que es fan notar també. Les mirades entre castell i castell denoten satisfacció: més metres recorreguts d'aquesta carrera de fons que ha de ser la temporada fins a -el temps passarà volant- finals d'Octubre. Ja veureu, ja...

Brivalls de Cornudella: pilar de 4, pilar de 4.
Colla Jove Xiquets de Tarragona: pilar de 4, 3/7, 4/7, 5/7, 4/7ag, 3/7 net, pilar de 5, tres pilars de 4.

En acabar la diada una bona fideuà, música i Chartreuse per acabar d'arrodonir la jornada. La propera actuació aquest proper dimarts -Sant Jordi- a la Rambla Nova amb les altres colles de la ciutat. A la tercera, encetem oficialment la temporada castellera tarragonina...

Foto: Montse Solà